dilluns, 18 d’abril de 2011

Viatge al 1920

Aquest relat ha sigut la part femenina d'un relat compartit amb en Trempere. Podeu llegir la versió masculina en el següent enllaç: http://webs.racocatala.cat/sexecat/viewtopic.php?t=3695

Espero en gaudiu tant com jo.

Feia pocs anys que havia marxat de casa cap a Barcelona a provar sort i com m’havia canviat la vida. Quan els meus pares van arribar a Mataró jo tenia clar que no volia treballar a la fàbrica tèxtil. La meva pell extremadament blanca, unes cames llargues que acabaven en un cul rodonet, dos pits ben formats i una gràcia innata per moure’m van fer que els homes es fixessin aviat en mi. Ells van ser la meva salvació i la meva perdició.
Desprès de vendre peix uns dies en un mercat local un senyor molt elegant em va dir amb paraules molt boniques que podia ser una gran artista de cabaret. Jo gairebé no sabia ni que volia dir, però em vaig deixar enlluernar i el vaig seguir. Em va transformar en tots els sentits: em va treure la roba que feia pudor a peix i em va regalar els ulls i les orelles amb luxoses joies, bellíssims vestits i grans promeses d’èxit i diners; però em va prendre la virginitat, la innocència i la confiança en els altres. En pocs mesos vaig aprendre a ensenyar el que les dones “decents” no ensenyaven, a cantar i ballar amb sensualitat i a deixar-me “estimar”, deia les coses més atrevides amb aire innocent i sabia dir les més innocents amb aire atrevit i picardia. En poc temps era una estrella d’el Molino: era la més bonica, la més desitjada pels homes i la més criticada per les dones. A l’escenari em sentia important, allà manava jo, decidia que ensenyava i quan, que deia i a qui, a l’escenari res ni ningú era més que jo, res em podia eclipsar.
A fora de l’escenari les coses eren diferents: em sentia perduda i era esquerpa i desconfiada. La fama té la seva cara difícil, cada vegada trobava més gent que m’importunava: homes que somreien i em volien tocar, dones que m’insultaven i els que eren més discrets senzillament em senyalaven o giraven la cara, però ser el focus d’atenció fora de l’escenari cada dia m’agradava menys.
Els pares vivien a Mataró i de tant en tant hi anava, sobretot des que es va regularitzar la línia de ferrocarril de Barcelona-Mataró. Ells no sabien pas com em guanyava la vida i jo no podia pas explicar-los-hi.
Quan hi anava em vestia amb roba discreta i gaudia del viatge. El moviment del tren em relaxava, m’agradava contemplar el mar des del tren, sentir el sol a la cara i tornar a ser la nena que era quan vaig deixar Mataró.
El dia de tornada a Barcelona després de les vacances de Nadal em vaig posar una faldilla llarga negra de volants i una brusa blanca amb coll rodó, una mica de "polvos" a la galta, un lleuger toc de pintallavis i 2 gotes de perfum del car. En poques hores tornaria a ser la cupletista de fama, amb roba pomposa, cabell recollit, escots importants i maquillatge pretenciós.
Vaig comprar el bitllet i com que encara faltaven uns minuts perquè arribés el ferrocarril, em vaig esperar a l’andana. Quan va arribar el tren vaig veure un noi que mirava per la finestra i al pujar vaig anar a seure davant seu. Era un noiet més jove que jo. Un de tants dels que va a provar sort a la Capital. La seva mirada d’il•lusió, la seva innocència em van captivar, sense adonar-me’n em vaig quedar encisada mirant-lo.
Vaig agafar el necesser de maquillatge i amb tota picardia vaig anar intensificant-lo. Una mica més de coloret, una sobra d’ull de verd suau… Fent veure que mirava el mirall no el perdia de vista. Malgrat que estava molt moreno del sol, el vermell li havia pujat a les galtes, i els seus pantalons gastats no podien pas amagar una erecció incipient. Just quan vaig agafar el pintallavis, va caure a terra “sense voler”, em vaig ajupir a recollir-lo lentament, deixant que observés el meu escot i les puntes del meu sostén negre.
Recollint el pintallavis vaig posar la galta sobre la seva cuixa i vaig deixar-hi anar l’alè tan calent com vaig poder. Vaig recollir el pintallavis, i sensualment i ja amb la mirada cap a ell, em vaig pintar els llavis.
La seva cara era un poema, estava tan nerviós. Vaig aixecar-me i vaig seure al seu costat. – Prefereixo anar de cara, i li vaig picar l’ullet. Vaig posar una mà sobre la seva cuixa dissimuladament i vaig fer-li una pregunta: -que hi vas a buscar a Barcelona? Jo potser et puc ajudar, hi conec molta gent. Mentre deia això la meva mà pujava lentament per la cuixa, per acabar donant petits cops amb un dit sobre la teva bragueta, al ritme d’una cançó que cantava sovint al Molino, d’allò més picant i que evidentment, ell no coneixia:
Estoy muy sobresaltada
porque ya se acerca el día
que del brazo de mi novio
entraré en la vicaría.
...
y mama para ir de viaje
me ha comprado vaselina.
...
Pero soy tan inocente
que no acierto a comprender
para que es la vaselina
ni en qué sitio la pondré.

(si teniu curiositat: http://www.youtube.com/watch?v=bt2IRPxJerE )

Si a l’escenari ho deia amb picardia, a aquell noiet a cau d’orella hi vaig posar picardia i molt més, la meva mà feia el moviment de posar-li vaselina, el meu alè al seu coll mentre cantava i la meva proximitat i atreviment l’estava desconcertant, i jo m’ho estava passant molt i molt bé.
Encara el volia posar més a prova. Vaig treure una caixa de bombons de la bossa, te’n vaig oferir un i en vaig agafar un altre. El vaig acostat lentament a la meva boca, la meva llengua el va anar a buscar llepant-lo lentament, finalment me’l poso a la boca i em llepo la xocolata que m’ha quedat al dit. No et trec els ulls de sobre, et pico l’ullet i somric i sospiro. Només et dic: llepant està més bo.
Noto que per ganes et tiraries a sobre meu, però la teva educació t’ho impedeix. Estem en un lloc públic.
- Mira, ja estem entrant a Barcelona.
La teva cara marca il•lusió però dius. – tan ràpid!
- Sí, el viatge se m’ha fet molt curt a mi també. Què faràs quan arribis? Tens on anar?
Em contesta que ha de buscar el seu cosí, sap que treballa en un bar del paral•lel, però no sap el nom.
Com que arribem que ja és fosc. Li ofereixo passar la nit al meu pis, tinc un sofà on hi podrà passar la nit, i demà de dia ja el buscarà.
No s’ho fa tornar a dir. Se li il•luminen els ulls i accepta.
Arribem a Barcelona, anem caminant fins el meu pis mentre li explico on estem, i el que anem veient. Pujo al pis davant seu, aixecant la faldilla per no entrebancar-me, i una mica més. Sóc conscient que ell des de darrera pot veure fins a mitja cuixa.
Arribem al pis, preparo una truita i amb cansalada i pa amb tomàquet que he dut del poble preparem un sopar ràpid. Trec una ampolla de vi de l'armari i seiem a sopar.
Mentre sopem tu parles dels teus somnis i jo no deixo de mirar-te. La teva mirada em fascina, els teus llavis sucosos em fan tenir mil i una fantasies i suposo que sense voler em delato, perquè tu estàs amb una trempera permanent i no deixes de mirar-me l’escot.
Parlem cada vegada més lliures, suposo que el vi ens està fent efecte. M’atreveixo a dir que faig dels homes el que vull.
Acaba el sopar i vaig al bany, em trec la roba lentament, conscient que ell em pot veure des del menjador, i em poso una bata de setí per dormir curteta i molt escotada de color negre.
M’acosto a ell per fer-li un petó a la galta mentre li dic bona nit. Ell dissimula que m’ha vist canviar-me i s’acomiada fins el dia seguüent. Em costa agafar el son, fa tant temps que no sentia tant desig per algú. Els homes els utilitzo però ell m’agrada de debò. Finalment aconsegueixo adormir-me entre somnis molt humits.
Quan obro els ulls no sé quina hora és, però no puc moure ni les mans ni els peus, estic lligada al llit amb les meves pròpies mitges. Ell està assegut al meu llit mirant-me amb cara de murri. Em sento molt excitada en aquests situació de sumisió que és totalment nova per mi. Em va dir alguna cosa que no vaig escoltar.
Va començar a tocar la meva pell pels peus només amb un dit, suaument... fins el genoll, l’altra cama, i aquesta vegada aixecant una mica la camisola arribes fins a la cuixa. Tinc la pell de gallina, aquesta calma m’està escalfant molt. Torna a baixar fins el peu, canvia de cama novament i ara pujant lentament arriba fins a dalt de tot de la cama.
Repeteix el moviment varies vegades aproximant-se cada vegada més al meu pubis.
Llavors canvia de lloc, em xiuxiueja a l’orella que li encanta el meu cos, que feia molt temps que somiava amb una dona com jo i que ara per fi la té tota per ell. Que no té pressa i que em vol assaborir de cap a peus, i tot seguit els seus llavis es comencen a moure pel meu coll, arriben a l’escot i quan sospiro, riu i em segella els llavis amb un petó.
Les seves mans mentrestant acaricien les meves cuixes i arriben a l’abdomen passant suaument per sobre del meu pubis. Segueixen pujant i troben els meus pits rodons tensos i en punta, acaricia la base fent cercles i va pujant pel pit lentament com fent una ascensió d’alta muntanya. Al final arriba al cim, prem, suavitza, pessiga i finalment es decideix a fer-hi arribar la seva llengua. Treu els pits per l’escot, cosa que els deixa junts i apretats, augmentant encara més la tensió. I se’ls menja amb delit, amb força, amb passió... Jo gemego de plaer i li demano que em deslligui per poder alliberar el seu sexe del pantaló. Em mira als ulls, em fa un petó i va afluixant les lligadures, primer de les mans i després dels peus.
L’abraço amb passió, i li dic que és un noiet molt dolent, que no m’ho esperava, que m’agrada que m’hagi sorprès... i mentre dic això li descordo el pantaló i el faig baixar, alliberant el seu membre. Em torna a sorprendre, tant per la llargada, com per l’amplada i sobretot per la trempera que porta. L’acaricio suaument mentre obro les meves cames una mica.
La seva mà busca entre les cames i enmig d’una mata de pèls ja humits, troba la font de tanta humitat i suaument hi fa lliscar un dit, el treu, el llepa i me’l dóna a tastar. El que em dóna la idea de menjar-me el teu sexe. Si ell tasta el meu, jo vull tastar el seu, començo a llepar-lo amb la punteta de la llengua. Notar la teva pell suau i calenta m’agrada, segueixo llepant, faig petons a la punta, i el seu sexe es mou cap a mi, vol més, vaig obrint la boca i a poc a poc cada vegada tinc més sexe dins la meva boca, me’l trec per por a ofegar-me, però com que m’agrada ho torno a provar, cada vegada més al fons, el seu sexe fa petits moviments dins la meva boca, és com si digués sí, segueix. Al cap d’una estona els moviments s’acceleren i tota la meva boca s’omple d’un líquid agre i empasso.
Quan et miro fas cara de plaer, com mai havia vist. Em fas un petó molt llarg als llavis i em pregunta si estava bo el seu sexe. Li dic que sí, que m’ha agradat.
- Jo també vull tastar el teu.
I em treu la camisola, m’estira al llit, m’obre les cames i separa els pels per veure bé el lloc en qüestió. El seu alè aprop calent sobre el meu sexe, em caldeja molt, treu la llengua i llepa suaument, el meu sexe es contrau de plaer, el deixo fer, mai m’havien menjat però és d’allò més plaent. Segueix llepant de baix a dalt, de dalt a baix i finalment es queda a un botonet que troba, que jo no sabia ni que existís, que quan el toca em fa saltar. Llepa, xucla, bufa... Noto una contracció molt potent com si m’anés a trencar, i el meu sexe està molt i molt moll, finalment un corrent intens que neix al meu interior em recorre tot el cos, fent-me cridar de plaer.
Ens tornem a enllaçar amb un petó i una abraçada. Pit contra pit, panxa contra panxa i sexe contra sexe. El seu membre torna a estar en acció, poso una cama a cada costat del seu abdomen i suaument fico el seu membre dins del meu, encara molt moll i així suaument abraçats, notem cada milimetre, anem accelerant fins que torno a notar la calor que m’envaeix i sento que la seva llet m’ha omplert.
Dormim junts tota la nit, al matí es vesteix i marxa amb un adéu i gràcies. Potser ens tornarem a veure.

Quan troba el seu cosí, que treballa a un bar del paral•lel i veu el cartell de la porta del Molino no s’ho pot creure, la dona amb qui s’ha estrenat a Barcelona és la més desitjada del moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada