Era un matí d’Abril, el Sol intentava obrir-se pas entre els núvols que enteranyinaven el cel, jo havia arribat aviat a la feina i vaig parar a fer un tallat al bar habitual. M’havia posat ja roba de primavera, i el vestit vaporós deixava les meves cuixes a l'aire, que per la falta de sol estaven en pell de gallina igual que la pell de l’escot, i els meus mugrons es marcaven ben tensos sota el vestit per la fresca del matí.
Vaig seure a la taula de cada dia i només veure’m el cambrer em va servir el tallat amb un ampli somriure. Els seus ulls em van mirar fixament i desprès van baixar al meu escot. Feia uns mesos que entrava al bar i ara ja ni tan sols em preguntava què volia, als pocs minuts d’entrar em portava el tallat i el diari. Tanta servitud em resultava gratificant i molesta alhora. I si un dia enlloc del tallat volia un cacaolat? Però he de reconèixer que sentir-me desitjada, m’afalagava.
Vaig agafar el sucre i el vaig posar al cafè, mentre remenava vaig descobrir a la taula del costat un noi poc més jove que jo enganxat al seu portàtil, amb la mirada fix a la pantalla.
Tenia alguna cosa que em va cridar l’atenció, me’l vaig imaginar amb molta menys roba de la que portava, però estava clar que jo no havia captat la seva atenció per ara. M’ho vaig prendre com un repte i vaig anar al lavabo passant pel seu costat movent exageradament els malucs i fent volar la faldilla del vestit, però l’únic que no em treia els ulls de sobre era el cambrer.
De tornada vaig veure que estava connectat al Messenger i vaig aprofitar per fixar-me amb el seu mail.
Quan vaig arribar a l'oficina, vaig fer-li una sol·licitud per agregar-lo com a contacte amb el següent missatge: que fa un paio tan interessant com tu solet en un bar a aquesta hora, jo conec formes millor de començar al dia, te les explico?
I vaig esperar impacient la seva resposta que no es va fer esperar:
-Ens coneixem? Com començaries el dia?
- Ens podríem conèixer si tu vols i el començaria amb un somriure.
- Ja tinc el somriure, ara seguiria menjant-me aquests llavis tan sucosos, els vull tastar, mossegar i assaborir.
- M’estàs veient?
Jo només m’ho imaginava però estava segura que no m’equivocava
- Perquè mires a tot arreu, et poso nerviós?
- El que jo voldria es posar-te calent.
Un llarg silenci em fa creure que estàs desconcertat, ara he de jugar una bona carta.
- No hi perds res, puja a la 2n planta, oficina 4. Ningú et preguntarà on vas. Per ara et convido a cafè i donut.
No vaig esperar resposta, em vaig aixecar em vaig retocar el pentinat i em vaig descordar 2 botons del vestit per lluir un escot de vertigen i vaig anar a preparar cafè. encara xiulava la cafetera quan vaig sentir que trucaven a la porta.
- Endavant!
Vas entrar amb posat tímid i el PC sota el braç. El vas deixar sobre la taula i per fi vaig notar la teva mirada que em seguia de cap a peus, em vaig mossegar els llavis i sense donar-te temps et vaig segellar la boca amb un petó intens.
Les teves mans van perdre la timidesa, van buscar el meu cul per sobre el vestit i el van començar a pujar. Quan els teus dits van notar el tacte de la meva pell suau, la teva llengua va buscar el meu coll, vas inspirar al notar l'olor a perfum i al deixar anar l’alè, la seva escalfor arran d’orella em va fer sospirar.
El teu paquet feia pressió sobre les meves cames, amb molta lentitud vaig descordar el botó dels teus texans, la meva mà va agafar el teu membre i amb lentitud el vaig començar a acariciar, em vaig agenollar davant teu i vaig començar a llepar-la, primer jugant amb la llengua a la punta, després pels laterals i finalment quan noto que està el màxim de dura, me la fico a la boca sencera, una vegada i una altra, cada cop més ràpid, fins que et vas buidar dins la meva boca.
Em vaig aixecar, vaig anar fins al sofà i et vaig oferir un cafè. Tranquil·lament ens veu veure el cafè i em vas informar que tenies una entrevista a l’oficina del costat, que si et sortia bé ens tornaríem a veure, et vaig desitjar sort i espero que compartim algun altre cafè perquè el meu donut està encara al forn.
