Desprès de parlar uns dies en el fòrum, llegir relats una de l’altra i veure que calia alguna cosa més potent, les dues llunes vam decidir trobar-nos per fer un cafè i escriure-us un relat a mitges per tots vosaltres. El dia triat va ser un dia molt fred d’hivern en un bonic poble del Bages. Jo duia el portàtil i desenes d’idees, tu també en tenies un centenar. Juntes som perilloses, ja ho veureu.
Ens vam posar a parlar i vam connectar moltíssim. Vam anar passant d’una conversa supèrflua a una conversa més intima, del que m’agrada a mi del que t’agrada a tu, de si em masturbo o no, de quines joguines tinc al calaix… Entre rialles i confidències anàvem entrant en tem, i al cap d’una estona ens vam adonar que teníem un home jove a la taula del costat. Devia tenir uns 37 anys o potser menys, anava vestit amb uns texans, una camisa a ratlles i estava suposadament prenent un cafè, però la seva cara ens deia que feia estona que escoltava la nostra conversa i que això l’havia posat més que calent. Quan ho vam veure va començar el joc de seducció.
Em vaig descordar el jersei perquè el meu escot fos més visible i em vaig humitejar els llavis descaradament mentre li picava l’ullet. Tu reies per sota el nas.
Havia reaccionat lenta a la situació però el teu gest em va posar al corrent del què estava passant i jo m’havia perdut. Començava un joc que no havia estat premeditat i com que l’havies començat tu preferia quedar-me en segon pla, analitzant la situació i de pas, fixant-me millor en ell. Era evident que la nostra conversa havia cridat la seva atenció i que poc a poc l’havia posat prou a to. I a tu, punyetera com ets, no se t’havia escapat el detall!!
Davant el teu gest ell va tenir prou valor com per acostar-se a la nostra taula i confessar que li semblàvem dues dones molt excitants, morboses i calentes. Vam riure sense cap vergonya i tu, com sempre tan decidida, li vas preguntar si ho volia descobrir en primera persona. Silenci sepulcral i mirades ràpides. Es va asseure a la nostra taula i va demanar més detalls.
Posant-li una mà a la cuixa li vaig explicar que estàvem preparant un relat eròtic, que érem 2 amigues a qui ens agradava el sexe i que ja que ell havia estat tant tafaner, i que no estava gens malament, i havia tingut la sort d’aparèixer en el lloc oportú en el moment oportú, potser ens podria donar un cop de mà. Això últim més que dir-ho li vaig xiuxiuejar a cau d’orella amb la veu més sensual que vaig poder. Mentre li explicava tot això la meva mà va pujar lentament palpant els seus abdominals, el seu pit i posant-se sobre els llavis, perquè no parlés.
Realment estava bé, se li notava una musculatura treballada sota la camisa i els seus ulls eren un poema, no treia la vista del meu escot, i quan els treia eren per mirar-te a tu, que duies una samarreta estreta que marcava molt bé les teves corbes.
Mantenint el meu dit en els seus llavis i aprofitant que ja estava al costat del seu coll el vaig començar a llepar molt suaument, li vaig mossegar delicadament l’orella i li vaig dir que m’estava posant calenta, que si tenia ganes de comprovar-ho primer s’ho hauria de guanyar i no li pensava posar fàcil, i que tal si començava utilitzant la seva bonica boca per menjar-se el meu dit que li impedia parlar.
Va ser immediat, va començar a llepar el meu dit, xuclar...
- No ho fa malament oi? La seva llengua és molt interessant, segur que més avall pot fer furor.
Però quan ell ho anava a fer el vaig parar. Havíem d’escriure i ens agraden les paraules. Només podia baixar si la següent frase que digués aconseguia posar-nos una mica més calentes o com a mínim fer-nos somriure.
- Vosaltres dues, sempre sou tant dolentes?
Vas contestar tu per mi.
Si tu l’havies posant a cent atacant-lo per dalt jo havia estat jugant per baix, resseguint les seves cames amb el meu peu, passejant-lo amunt i avall, per acabar al seu entrecuix just el moment que ho marcaven les teves paraules. Tenia la sensació de ser dues bruixes intentant encantar a un pobre passerell, però el passerell m’estava agradant.
-No ho som sempre, només quan ens trobem amb algú prou interessant capaç de treure a la llum la nostra part més perversa, algú amb qui valgui la pena compartir els nostres encants...
La meva intenció era comprovar fins a quin punt estava disposat de seguir-nos el joc, si de debò era com esperàvem que fos, capaç de satisfer-nos a les dues, ja fos per junt o separat. Només era qüestió de donar-li prou confiança, de portar-lo al nostre terreny, de preparar una estratègia que en cap moment no havíem planificat però que al ser com som ja s’estava traçant en les nostres desvergonyides ments.
Tornant a jugar amb el peu vaig llençar la primera fletxa enverinada.
-Companya, a simple vista sembla encantador. Té una mirada preciosa i uns llavis que ja me’ls voldria estar menjant... No sé si a ell li vindria de gust menjar-se’n uns també. Potser que li preguntem.
Et vaig picar l’ullet i vaig somriure amb tota la meva malícia. Te’l cedia, el tenies més a mà i mai millor dit. Volia veure com reaccionava, volia estudiar-lo lentament, gaudir del moment, de les mirades que em llençava de reüll, com sense saber per on i per quina de les dues començar. El nostre joc l’estava posant cada vegada més a to i era precisament això el que m’interessava. No sé quina de les dues és pitjor... En tot cas que portessis l’iniciativa tu m’anava de perles, era realment excitant ser espectadora de la situació.
I sense cap mena de vergonya vas llençar-te a preguntar-li mentre jo me’l mirava fixament amb somriure llaminer per acabar mossegant-me el llavi.
Vaig acostar-me fins a pocs centímetres de la seva boca, et vaig mirar i amb veu sensual i irònica li vaig dir:
-Bé, m’ha tocat, i això que sóc la tímida, t’atreveixes a besar-me aquí i ara?
Però crec que no el vaig deixar contestar, li vaig segellar els llavis amb els meus, primer només un fugaç contacte, lentament em torno a acostar i entreobro la boca per deixar passar pas a la meva llengua, que llepa una mica els seus llavis. Em separa uns centímetres, et miro.
-Sorpresa! Diu que sí, aquest potser no sortirà corrents.
Amb una mà al seu clatell les nostres boques s’enllacen en un ball humit, les nostres llengües es creuen, li mossego suaument els llavis, noto la seva escalfor. L’altra mà baixa per on havia pujat i acarona un paquet a pressió per sobre del texà.
T’agraden les joguines? Li passo un comandament a distància que trec de la meva bossa, m’acosto a la seva orella i li explico que controla un petit ou vibrador que una de les dues porta posat, però que ell no sabrà quina de les dues és. Que quan vulgui el pot activar i desactivar, que li deixem 15 minuts, si amb aquest temps descobreix qui el porta la partida segueix si no ho endevina per ell ja s’ha acabat.
Per la cara que va posar vaig deduir que li acabaves d’explicar el secret de l’ou, això significava que el nostre convidat ens agradava a les dues i per tant avançàvem una fase més. Vaig aguantar-me i em vaig mentalitzar per no riure i delatar-me, doncs era jo qui portava l’ou, a hores d’ara ja moll...
El podia sentir dins meu i el fet de no saber quan notaria la seva vibració em va posar d’allò més calenta. Resseguia el nostre heroi amb mirada entremaliada i desafiadora, un peu sense sabata es va escapar per comprovar la seva excitació. I vaig trobar la teva mà també, em vas donar uns suaus copets al peu; entenia el senyal i em vaig aixecar per anar a lavabo que estava a menys de 2m de la nostra taula. Dolenta, volies provar si realment era cert allò dels 4m de distància. Com a mínim la primera vibració no l’hauria de dissimular i la gaudiria amb egoisme.
-Us veig molt enfeinats, em sembla que us deixo solets uns minuts. No us estranyi si m’entretinc una estona....
Tu vas riure, ell va somriure i va seguir la lluita de llengües i mossegadetes. Em moria de ganes de tastar els seus llavis, però amb una mica de sort podria gaudir de l’ou.
Just havia desaparegut de la vostra vista quan, agafant-li la mà, el vas obligar a accionar el comandament. Et vas apartar, com volent dissimular la vibració, vas somriure preguntant-te si jo podria notar-ho des del lavabo. Et movies impacient i nerviosa.
Vaig tancar la porta i em vaig relaxar. Sabent el que sé dels sistemes WIFI no esperava trobar-me amb aquell regal, recoi amb l’ou!! El recorregut al lavabo feia forma de L de manera que només una paret em separava de vosaltres i del comandament. Va començar la vibració, em vaig posar una mà a sobre el pubis de manera que des de fora podia moure l’ou mentre vibrava. Va ser curt però intens. Em vaig netejar i faig fer una mica de temps. Un toc de perfum de mesc. Començava la màgia de les olors. Ja que m’havia aixecat aprofitaria per acostar-me a ell, jo també volia tastar la seva pell.
Tu reies i ell t’interrogava amb la mirada. Jo amb cara de pòquer, com si res hagués passat. Però en comptes de seure al meu lloc vaig anar fins a ell, ara estàvem una a cada costat. Em vaig inclinar sobre la seva espatlla amb tota la intenció que li arribés l’aroma. Vaig apropar-me a la seva orella i mentre li menjava suament el lòbul li vaig llençar un nou repte.
- Endevina la meva olor i et donaré una pista per endevinar qui porta l’ou.
Ara era jo qui em retirava una mica, em vaig posar a un costat de la taula a observar. No li posaves gaire fàcil, la olor era complicada, digne d’una bruixa com tu, però ell la reconeixeria?
Estava atabalat i se li notava, el seu dit activava i desactivava l’ou de forma intermitent, jo seguia el seu dit i feia un petit gemec cada vegada que s’activava, per despistar. Tu que estaves com una moto per culpa de l’ou no deies paraula, prou feina tenies a tastar els seus llavis, el seu coll... Et vas atrevir a obrir-li la camisa per arribar als seus mugrons i jugar amb ells amb molta calma.
Jo centrava la cara a l’ordinador i vaig anar escrivint tot el que passava mentre ho llegia en veu alta, m’estava posant molt calenta sentir-me a mi mateixa.
Ell no sabia on mirar, ni on posar les mans i si en algun lloc ja faltava lloc era en el seu slip, però per si la partida acabava aviat havia colat una mà sota la teva samarreta i li faltava poc per arribar al teu pit. Jo parlava lenta i sensualment sobre la teva olor al mateix temps que escrivia... Potser si penses en la natura, en un mon màgic, en essers fantàstics... Tancant els ulls vaig aspirar profundament, la teva olor m’arribava perfectament i em feia embogir una mica, era tan teva, tan exòtica i sensual...mmmmhhhhh
Ell segur que estava igual de seduït, va aspirar i va posar cara de pensar mentre la seva mà arribava als teus mugrons al mateix temps que sense adonar-se’n activava l’ou a màxima potencia. Tu no vas poder amagar un petit xiscle de plaer, però ell no sabia si era la seva mà o el comandament el que l’havia provocat.
- Ring! Ring! S’ha acabat el temps, has tingut 15 minuts.
- Però primer et deixem guanyar la pista. Quina olor porta?
Vaig agrair que sonés l’alarma del mòbil, no podia aguantar ni dissimular la meva excitació. En l’ambient es respirava tota la meva olor, des de la més íntima a la més superficial. La barreja era sorprenentment embriagadora. L’alarma el va sorprendre, va aturar la seva mà damunt el meu pit, agafant-lo bé, amb el mugró entre dos dits. El vaig besar per fer-lo reaccionar.
- No és que sigueu dolentes... sou un parell de bruixes!! M’he oblidat del món. Però no sou les úniques amb recursos. Sé dues coses, conec perfectament l’olor i no tinc cap mena de dubte sobre quina de les dues fa estona que s’està mullant per culpa de l’ou. Així doncs, bruixetes encantadores, per on voleu que comenci?
S’havia girat la truita, ens vam mirar amb cara de dubte, era un “farol” o realment ho havia endevinat? Només hi havia una sortida.
Vas deixar d’escriure i, mirant-lo seriosament, li vas recordar que només tenia una oportunitat i que si n’estava tan segur no li donaríem una segona.
Amb una mà a la teva cuixa i una altra a la meva, va començar a parlar mentre avançava sincronitzadament cap als nostres respectius sexes per acariciar-los.
- Maig, arriba la primavera, temps de fecunditat. S’alcen les fogueres de Beltane. Els cèrvids s’aparellen i en l’aire flota un fètid però eròtic perfum: musk.
Aleshores les dues ens vam fixar en la cadena que penjava del seu coll. Una figura femenina sostenia amb els dos braços enlairats un símbol molt popular entre la comunitat pagana. Et vaig dirigir una mirada nerviosa, tu vas intuir que estava passant alguna cosa prou imprevista com per preocupar-me.
- La que porta l’ou és la de l’anell amb una lluna i una estrella... I no esperava trobar-se amb un home paganament intel•ligent, com si les dones fóssiu les úniques capaces de maquinar i manipular. Els homes també n’hem aprés. No només us he estat escoltant sinó que també he observat els vostres gestos, somriures i mirades. Sé que ho he encertat, només cal veure les vostres cares i ara mateix amb els meus dits sento els batecs dels vostres cors que us han delatat constantment malgrat els vostres esforços... Em mereixo un premi, un doble premi. I el tindré.
Nosaltres dues encara no havíem reaccionat, ens sentíem com dues criatures a qui enxampen en plena malifeta. Ell va treure una targeta on va apuntar-hi l’adreça d’un bloc. En va treure una altra d’igual i va fer el mateix. Les va posar damunt la taula, estratègicament davant dels nostres pits.
- D’aquí uns dies podreu llegir el premi que reclamo. No sé si tindreu prou valor però ja que heu volgut jugar amb mi no em podeu negar el plaer i el premi de jugar amb les dues, per junt o per separat...
Es va aixecar, va agafar les seves coses, ens va fer un petó als llavis a cada una i va marxar deixant a la taula una tercera targeta. Li vas donar la volta, la figura ens va deixar més glaçades encara: l’Arcà Major XV, El Diable.
Vam intercanviar una mirada ràpida i ens vam girar instintivament cap a la porta, ell ens va tornar la mirada amb un esplèndid somriure, ens va picar l’ullet i va fer un gest simpàtic amb la mà.
Uns dies més tard, parlant de somnis eròtics, ens vam adonar que n’hi havia un que es repetia i coincidia. Ell apareixia de cop, en el lloc menys insospitat. Ens feia sentir increïblement bé, confiades i excitades. En la seguretat del seus braços forts, extasiades pels seus apassionants petons, ens deixàvem fer, gaudint de la seva habilitat per menjar-se el nostre sexe...
Aprofito per passar-vos l'enllaç al blog de la lluna_negra, una gran escritora de relats i una bona amiga. http://alliberantanima.blogspot.com/
Moltes gràcies per les teves paraules, companya. Ens veiem aviat, una abraçada!! :)
ResponElimina