Avui al picar el ticket he dit bona nit com sempre i amb un ample somriure m’ha contestat: -que tal guapa? Feia dies que no et veia, tot bé?
Li he dit que sí amb cortesia.
- Ahir et vaig veure sortir del gimnàs quan feia l’última ruta.
M’he sentit confosa, s’havia fixat en mi quan jo ni tan sols estava dins el bus. He contestat -Doncs sí, no hi vaig gaire sovint, però intento anar-hi quan puc. I quatre coses més no rellevants: –Com ha començat l’any? –Treballant, -Tal com està el país ja és molt…
Ja arribàvem a una altra parada i hi ha via un home que volia pujar, Li he dit fins aviat mentre de forma quasi inconscient he acariciat la seva mà que encara tenia sobre la plata de cobrar, estava més calenta que la meva i un escalfred m’ha recorregut la pell.
He segut unes fileres més enrere, però situada de forma que el mirall retrovisor em permetés estar pendent d’ell.
Ha pujat un home que ha segut a primera fila i s’han posat a parlar. A part de nosaltres dos no hi havia ningú més a l’autobús i per l'hora no hi havia massa llum.
Jo observava com es movien els seus llavis, eren molt carnosos, les seves mans eren grans i fortes. A mi em venien els pensaments més càlids, els desitjos més amagats.
Vaig creure que pel retrovisor de tant en tant em mirava i vaig pensar que només podia fer una cosa per saber si eren imaginacions meves o no, tot i que la foscor em protegia em vaig llepar els llavis, em vaig apartar el cabell de la cara i amb la mà vaig baixar acariciant el coll i vaig arribar a la cremallera de la jaqueta que vaig descordar lentament mentre acariciava un dels meus pits al passar.
Vaig percebre la seva mirada penetrant, em va picar l’ullet a través del retrovisor i així vaig saber que no eren imaginacions, que estava pendent de mi, malgrat que l’altre no deixava de parlar aliè a la situació.
He aixecat una mica la samarreta deixant a la vista la meva panxa, amb un dit he jugat al voltant del meu melic.
El conductor es movia inquiet a la seva cadira i no em perdia de vista.
Una de les meves mans han buscat la tanca dels sostenidors, els he descordat, me’ls he tret per les mànigues (aquestes coses que els tios no enteneu com fem ni nosaltres recordem com hem après) i lentament perquè els pogués veure els he posat dins el bolso. Els meus mugrons endurits i tensos s’han marcat a la samarreta i jo he gaudit de la sensació del canvi de temperatura sobtat.
M’he acariciat una mica per sobre la samarreta, només amb un dit, que feia un divertit camí circular al voltant dels mugrons, de l’un a l’altre com dibuixant un 8, cosa que encara ha endurit més els meus mugrons.
No deixava de mossegar-me el llavi inferior i estava pendent del retrovisor. Ell ja gairebé no parlava, però el seu company no callava i això li donava el temps que ell volia per seguir observant.
He buscat en el bolso i he tret un xupa-xup, l’he obert i l’he començat a llepar sensualment, ensenyant la llengua, llepant descaradament, xuclant, tot a la boca amb cara de plaer…
I aquí acaba la història perquè malgrat que avui tenia ganes de portar-me malament he arribat a la meva parada. He picat. I quan s’ha obert la porta li he picat l’ullet i li he dit adeu amb la mà.
Se m’ha fet molt curt el viatge, estic segura que a ell se li ha fet molt llarg i per sort no hem tingut cap accident.
Ja desitjo tornar-me’l a trobar a veure com em saluda i a veure que se m’ocurreix per no avorrir-me al bus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada