dijous, 3 de març del 2011

El graffiti

Bona nit!
Les promeses són deutes. Aquesta és la versió llarga i en català del relat que he presentat recentment a un concurs. Hem fa il·lusió compartir-lo amb vosaltres. Fins ara no us ho he dit però m'agraden els comentaris sempre que siguin amb bona intenció.

Aquí va el relat.

La Sònia té 40 anys i treballa de secretària de direcció en una oficina d'una gran empresa des de fa 15 anys. El seu cap li exigeix anar sempre provocativa, opina que així els clients se senten millor atesos. Ella cuida el seu cos i per l'edat que té està de molt bon veure.
Molts dies de camí a la feina es creua amb treballadors d'altres empreses que la repassen visualment i a ella li agrada però sovint sembla que s'enfada si li diuen alguna cosa bonica i arriba a contestar malhumorada. Aquest dia se sentia realment maca, tenia una reunió important i s'havia vestit per a l'ocasió amb cura, havia triat una faldilla curta sobre une mitges amb una senefa en gris, una brusa blau cel estreta i amb bon escot i a sota ben amagat un conjunt de roba interior caríssim en color negre i molt sexy, tot això aguantat magistralment sobre unes sabates amb un taló altíssim... però la reunió va ser un desastre, havien perdut un gran client i el seu cap que la culpava per aquest fet li va acabar cridant com altres tantes vegades els darrers anys, des de que ella s’havia negat a tenir relacions amb ell, així que quan va sortir de l'oficina era tard i estava molt cansada i frustrada, ja era de nit i anava caminant ràpid quan es va trobar amb un cotxe amb les portes obertes i música rap a tota pastilla, del cotxe entrava i sortia un noi de poc més de 20 anys que estava dibuixant alguna cosa en el mur de la nau industrial. Va sentir curiositat i es va aturar a mirar-lo, al mateix temps que sense practicament adonar-se’n el seu cos es balancejava al ritme de la música. Les seves mirades anaven del dibuix al noi, no entenia l'estètica de moda de portar els pantalons tan baixos, i ensenyant calçotets, les bambes descordades, la gorra al revés ... era com si tota la roba estigués mal dissenyada o mal posada. Pero s’havia reconeixer que el noi era un bollicao, a sota de les grenyes es veia una cara preciosa, ben afeitat, ulls vius i una boca molt desitjable. El seu cul tampoc tenia cap desperdici. Quan va aixecar la vista al dibuix, va veure que començava a dibuixar la figura d'una dona, però ella es sentia realment cansada i se'n va anar a casa sense voler-se creure que s’etava humitejant observant aquell jove.
L'endemà sentia curiositat per saber que hi hauria dibuixat i va tornar a passar per aquell carrer de tornada a casa. Sobre un fons negre hi havia una dona que cobrava vida, un cos escultural molt marcat, llavis carnosos i sensuals, un nas molt graciós però una mirada sense llum, cansada i trista. En el fons es dibuixava una cara amb un somriure que pertanyia a un noi que portava una gorra al revés.
Estava mirant el dibuix sorpresa i fascinada al mateix temps quan algú es va apropar al seu costat i li va preguntar: Li agrada senyora? Es va quedar sorpresa, tant per la presència inesperada com pel tractament de senyora.
Es va girar i va descobrir el noi que ahir estava pintant.
-          L'has pintat tu, oi? Sí, m'agrada, sembla que tingui vida però la mirada ... i si us plau tracta’m de tu.
-          Si em permet l'atreviment, fa dies que la veig passar i el dibuix l'ha inspirat vostè.
-          Així em veus?
-          Em sembles una dona misteriosa, interessant i molt atractiva, només de veure't em poso calent i alguna vegada m'he l’he pelat pensant en tu però sóc observador i en la teva mirada veig ansietat, certa tristesa. La meva teoria sobre això és que treballes massa, potser fa temps que no sents plaer de veritat, que has perdut la capacitat de gaudir les coses terrenals de la vida. Però evidentment em puc estar equivocant.
No va saber que contestar, el va mirar i va aixecar les celles de sorpresa, estava confosa, se sentia tan nua davant ell, com podia ser que un desconegut...
Ell va posar la seva mà a la cintura d'ella aprofitant el seu desconcert, es va acostar lentament als seus llavis i li va besar de forma molt suau. Va notar que aquells llavis tan desitjats s’entreobrien i el deixaven explorar la suau llengua que hi havia dins. Ella va tancar els ulls i aquell petó va créixer d'intensitat,  les mans d'ell van baixar al seu preciós cul, estrenyent amb força.
En aquell moment ella va reaccionar, estaven a pocs metres de l'oficina i els podien veure.
Es va separar d'ell, volia dir  que no podien però un dit que feia olor de pintura es va recolzar sobre els seus llavis per fer-la callar.
Xiuxiuejant prop de la seva oïda, i deixant anar el seu alè calent al coll li va dir: - Et miro cada dia passar, et contorneixes per exhibir-te, t'agrada posar calenta a qui es creua en el teu camí i jo he sospirat moltes vegades per tu, però avui poso jo les normes del joc. Si toco el teu sexe i no vas calenta deixo que te’n vagis, si estàs mullada et quedes amb mi i t’explico la següent norma. Mentre parlava la seva mà s'havia colat per sota de la seva curta faldilla i s'havia posat sobre el seu tanga, totalment humit.
En notar-ho va somriure i li va fer petó.
-          Per un moment vaig pensar que no eres humana, però això segur que té molt bon gust? Va olorar-se el dit i el va xuclar lentament, marcant el que era una intenció de menjar-la sencera.
-          Puges al meu cotxe?
Ella estava tan calenta que no volia controlar la situació, ja estava farta de ser la noia bona que tocava, volia deixar-se portar, així que va obrir la porta i es va asseure. Encara tenia al cap els ulls tristos del dibuix, així la veien els altres?
Ell es va acomodar davant del volant, va agafar la mà d'ella la va posar sobre els seus pantalons amb un ampli somriure i un petó i li va dir:
-Sortim d'aquí, estaràs més còmoda.
Ella va assentir i als pocs metres d'allunyar-se va començar a acariciar les seves cuixes, cada vegada més amunt, va notar el bulto del seu sexe sota la seva bragueta i això li va agradar, la tenia bastant gran i ella ja desitjava provar-la.
Uns 10 minuts més tard ell va parar el cotxe en un carrer allunyat del polígon, bastant fosc i amb molt poc trànsit.
Es va descordar el cinturó i es va tirar literalment sobre el seu acompanyant. Primer els seus llavis es van buscar apassionadament, li va acariciar el pit, li va mossegar els pits i va demanar permís per menjar-li la polla. Permís que va ser concedit immediatament entre rialles.
Mentre ella s'esforçava en fer una bona mamada, humitejant bé el membre, no pedent la pressió i augmentant la temperatura de mica en mica, ell va tornar al sexe que ja sabia que estava humit i ho va fer acariciant cada vegada amb més energia. Era jove però sabia com moure la mà. Ella estava en èxtasi i va començar a gemegar, no podia ni xuclar del plaer que sentia i es va mig incorporar per deixar-se fer, cosa que d'altra banda ell va agrair perquè volia aguantar més i aquella dona l’estava exhitant motl ràpid.
Es van canviar al seient de darrere del cotxe per guanyar una mica d'espai i es van menjar de cap a peus.
Els orgasmes d'ella es contaven en parells, ell anava aguantant perquè es guardava per al gran moment. Es va asseure al seient i li va demanar que el cavalqués, que volia ficar-li fins al fons mentre les seves mans acariciaven el seu cul, mossegava els seus pits ... Ella estava tan calenta que no s’ho va fer repetir, va posar una cama a cada costat i va deixar caure el seu cos sobre ell, introduint la seva polla fins al fons del seu cony palpitant, que el va acollir amb petits espasmes, es va moure cada vegada més ràpid fins que estant a punt de córrer-se de nou li va demanar a ell que es corregués dins d'ella. Ell va preferir sortir just quan es va adonar que ella tenia el seu enèssim orgasme i es va córrer sobre ella veient com tot aquell cos que tant havia desitjat quedava pintat per ell amb el seu semen calent.
Van estar al cotxe gairebé dues hores i ella li va demanar que l'acompanyés a casa seva. On van acabar la nit més calenta que ella recorda.
Des d'aquell dia s'han anat trobant fugaçment i els dos saben que són de mons diferents, però ara quan li diuen alguna cosa pel carrer, ho agraeix amb un somriure i en el graffiti del mur a la noia del cos perfecte ja li brilla la mirada i està molt més desitjable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada