Peter Punk. La transformació dels records

Avui voldria compartir amb vosaltres un dels grans misteris, com es creen els records?

Jo crec que cada moment fa que l’arxivis d’una manera o d’una altra i que cada moment fa que el recuperis amb una sensació o una altra, però perquè m’estic enrotllant tant?

Quan tenia 18 anys acabats de fer, innocent de debò, i sense cap experiència en el sexe contrari ni en el propi vaig assistir a unes colònies que eren un curs intensiu d’educació en el lleure. Recordo que estàvem en una habitació de 8-10 lliteres, tot noies excepte 2 nois. Aquests dos nois eren tots dos massatgistes, a qui direm noi 1 era molt guapo, un cos espectacular i molt obert. Va ser ell qui em feia algun que altre massatge, qui es quedava en pilotes per posar-se un banyador mentre parlàvem, i qui em va posar a les mans un còmic que es diu Peter Punk i que desprès de buscar fa més d’un any per fi he pogut tornar a llegir. Jo el recordava molt pujat de to, recordo que em va fer posar vermella llegint-lo i sobretot la cara del noi 1 de diversió quan notava com em desconcertava el còmic. També recordo haver al·lucinat amb el seu cos escultural i haver sentit una calor molt desconeguda per mi. Però per molt que sembli impossible desprès del que he escrit, la història va protagonitzar-la el noi 2. En aquest cas jo era qui feia els massatges, i a poc a poc m’encenia més i més fer-los, instintivament em vaig començar a menjar el seu coll un vespre i durant tres dies més vaig tenir un despertar dels sentits, que la meva millor amiga anava frenant, i sempre he pensat que potser apagant. Va ser tot molt light i no va passar gairebé res, vist des del punt de vista de la katalluna actual, però per mi va ser un despertar que no oblidaré i que em va fer sentir molt desitjada i molt especial.

Perquè us deia que la memòria és curiosa? Quan vaig arribar de les colònies vaig escriure al meu diari personal (el tinc des dels 12 anys i encara segueixo) tota la història del noi 2, però no parlo del noi 1. A dia d’avui no recordo ni el nom ni la cara del noi 2, però recordo perfectament el cos, les converses i el còmic que vaig compartir amb el noi 1, tant és Aixa que he fet el possible per recuperar-lo i al llegir-lo he recuperat part de les sensacions viscudes ja fa gairebé 20 anys.

Quins records!