dilluns, 14 de març de 2011

Peter Punk. La transformació dels records

Avui voldria compartir amb vosaltres un dels grans misteris, com es creen els records?
Jo crec que cada moment fa que l’arxivis d’una manera o d’una altra i que cada moment fa que el recuperis amb una sensació o una altra, però perquè m’estic enrotllant tant?
Quan tenia 18 anys acabats de fer, innocent de debò, i sense cap experiència en el sexe contrari ni en el propi vaig assistir a unes colònies que eren un curs intensiu d’educació en el lleure. Recordo que estàvem en una habitació de 8-10 lliteres, tot noies excepte 2 nois. Aquests dos nois eren tots dos massatgistes, a qui direm noi 1 era molt guapo, un cos espectacular i molt obert. Va ser ell qui em feia algun que altre massatge, qui es quedava en pilotes per posar-se un banyador mentre parlàvem, i qui em va posar a les mans un còmic que es diu Peter Punk i que desprès de buscar fa més d’un any per fi he pogut tornar a llegir. Jo el recordava molt pujat de to, recordo que em va fer posar vermella llegint-lo i sobretot la cara del noi 1 de diversió quan notava com em desconcertava el còmic. També recordo haver al·lucinat amb el seu cos escultural i haver sentit una calor molt desconeguda per mi. Però per molt que sembli impossible desprès del que he escrit, la història va protagonitzar-la el noi 2. En aquest cas jo era qui feia els massatges, i a poc a poc m’encenia més i més fer-los, instintivament em vaig començar a menjar el seu coll un vespre i durant tres dies més vaig tenir un despertar dels sentits, que la meva millor amiga anava frenant, i sempre he pensat que potser apagant. Va ser tot molt light i no va passar gairebé res, vist des del punt de vista de la katalluna actual, però per mi va ser un despertar que no oblidaré i que em va fer sentir molt desitjada i molt especial.
Perquè us deia que la memòria és curiosa? Quan vaig arribar de les colònies vaig escriure al meu diari personal (el tinc des dels 12 anys i encara segueixo) tota la història del noi 2, però no parlo del noi 1. A dia d’avui no recordo ni el nom ni la cara del noi 2, però recordo perfectament el cos, les converses i el còmic que vaig compartir amb el noi 1, tant és Aixa que he fet el possible per recuperar-lo i al llegir-lo he recuperat part de les sensacions viscudes ja fa gairebé 20 anys.
Quins records!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada