Ama o sumisa?

Desprès d'una petita incursió en el món del BDSM gràcies al best seller de qui tothom parla, i que per cert no m'agrada gens l'enfoc que en fa, vaig decidir documentar-me un xic. La wikipèdia en aquest cas no em va donar massa informació, una mica d'història que sempre va bé i poc més.
Les webs de porno encara confonen més, perquè hi ha en alguns casos violència molt extrema, que pel que sé ara puc dir que no compleix les normes de la majoria de persones que practiquen BDSM, perquè no sempre el sumís té la opció de parar el joc.
Així que vaig arribar a "amos y mazmorras" de la Lena Valentí, que sent una novel.la molt distreta sí posa el BDSM al seu lloc, i a mida que llegia vaig descobrir que aquest món em fascinava, m'estimumulava ment i cos i em feia sentir molt viva. El BDSM no és dolor, és una forma de plaer, i el càstig consistent en control de l'orgasme em sembla molt fascinant.
Des del dia que vaig acabar la lectura han canviat algunes de les meves fantasies i fins i tot els somnis que em fan excitar es modifiquen. En algunes persones m'hi veig dient: sí amo i em sento mullada imaginant-me als seus peus, i en altres en canvi em veig vestida de cuir i donant ordres i també em posa com una moto. Jo sóc la mateixa i em sembla curiós com em posiciono cap una banda o l'altra segons la personalitat de l'altre.
Ara ja ho tinc en fantasies/projectes, només em cal començar a experimentar. I no dubteu que si puc ho faré, el que no sé si com a ama o com a sumisa.