diumenge, 11 de maig de 2014

A vegades... Qui paga... mana

Havia quedat amb l’Aleix, feia temps que no el veia, però les darreres vegades havien sigut intenses, només controlar l’acció em permetia controlar la situació. Perquè una escalfor intensa controlava la meva ment. Era principi de primavera i no volia que hi hagués malentesos, així que em vaig posar un texà estret i una samarreta., no volia ensenyar res que pogués provocar que la química saltés, abans de sortir unes gotes de perfum seguint la costum habitual.

Vaig arribar al punt de trobada i ens vam saludar amb dos petons convencionals, no podia ser de cap més manera. Érem amics en una ciutat on tothom es coneix i tots dos teníem la nostra vida organitzada. Però per la mirada vaig saber que alguna cosa havia passat per la seva ment que el va fer somriure, volia pensar que era només el temps que feia que no ens veiem, però després vaig saber que la meva colònia el turbava.

Va proposar un local nou de vins. Hi vam arribar passejant. Era un espai petit molt acollidor: a l’entrada taules amb tamborets alts, al fons uns sofàs blancs que convidaven a seure. Quan vam entrar la mirada del cambrer em va fascinar, em va semblar senzillament fascinant, però per la meva mala sort, no anaven pas dirigides a mi, crec que no hi tenia res a fer. Totes les mirades es menjàvem la meva parella.
Vam seure a la taula del racó que ens  permetia una intimitat molt interessant. No hi havia ningú més.

Vam demanar un vi blanc. La pregunta del cambrer amb ulls càlids clavats en el meu amic: - dolç o sec?, em va deixar fantasiejant, jo estava convençuda que no parlava només de vi. Ell ni se’n va adonar. Es va posar a parlar de tipus de raïm. Jo vaig somriure, ell no ho va veure però el cambrer sí em va tornar el somriure.

Ens va portar un vi blanc boníssim, no em pregunteu quin, acompanyat d’unes delícies planes de formatge que em van semblar punts de llibre al principi i no tenia pas clar que allò fos per menjar.

Després vam demanar una tapa de formatge. Un deliciós formatge sec d’ovella regat en oli d’oliva verge que era un plaer pel paladar. Jo vaig seguir amb vi blanc, l’Aleix fent ús del seu coneixement vinícola va canviar a vi negre. Aquí la mirada i la frase del cambrer em van tornar a deixar fascinada: El maridatge cadascú el fa com vol. Traducció meva: cadascú barreja el que vol amb el que vol. Va ser com premonitòria.

Mentre anàvem assaborint el formatge i el vi anava alliberant la llengua, no ens costava parlar de sexe, jo sabia que ell era bisexual, i coneixia detalls de moltes de les seves relacions, però sempre m’havia mantingut al marge,  li vaig confessar a l’Aleix que tenia ganes d’iniciar-me com a Domina. Es va oferir de conillet d’índies per fer de submís. És la reacció típica, però alguna cosa a la seva mirada em va dir que anava seriosament.

Quan l’Aleix va anar al lavabo vaig anar a pagar, i li vaig preguntar directament al cambrer, que per cert es deia Carles, si li agradava el meu amic. La seva mirada va ser suficient. I en uns segons vaig tenir una idea per acomplir dues fantasies en una: Ser Domina per un dia i visualitzar en directe una relació entre dos homes.


Li vaig proposar que tanqués la porta perquè ningú pogués entrar i que es poses al meu servei, tenint clar quines eren les seves prioritats. No s’ho va fer repetir.

Quan l’Aleix va sortir del bany em va trobar asseguda a un tamboret alt, amb la barra a l’esquena, el Carles tancava la porta de fora. Me’l vaig mirar i li vaig donar la possibilitat de posar-se a les meves ordres, li vaig demanar que confiés en mi, ell sabia que el coneixia prou com per fer-lo gaudir molt, i la resposta va ser la que jo esperava. Un sí rotund.

Els vaig ordenar a tots dos que apartessin les taules. Faríem servir sobretot el sofà, jo estaria majoritàriament al tamboret. Un cop fet, li vaig demanar al Carles que en servis un gintònic i els vaig fer treure la samarreta i camisa respectivament i els vaig demanar que s’asseguessin davant meu. Només últimes normes. A partir d’ara: prohibit mirar-me als ulls, prohibit replicar-me i vaig establir com a paraula de seguretat pastanaga. Si un dels dos la deia, s’acabava el joc. Jo intentaria que això no passes.

Només de tenir-los asseguts davant meu ja em sentia excitada. Li vaig demanar al Carles que comences a fer petons a l’Aleix, i a l’Aleix que estigues el màxim de quiet. El Carles va començar molt lentament pel coll, espatlla, baixant pel pit, seguint abdomen i llavors va tornar a pujar per anar acostant-se molt lentament a la seva boca, que es va posar a devorar amb ànsia.

M’encantava, estava escalfant-me per moments.

-         Em vols demanar alguna cosa Carles?
-         M’agradaria poder retirar els pantalons de l’Aleix, Senyora.
-         Concedit Carles.
-         Posa’t dret Aleix

Les mans del Carles van descordar el botó i la cremallera amb tanta lentitud que em van semblar eternes, però era una espectadora de luxe i ho estava gaudint molt. Les seves mans van baixar els pantalons i l’slip no podia amagar l’excitació de l’Aleix.
-         El vull més calent Carles. Fes el que vulguis
-         Aleix, controla el teu orgasme, prohibit acabar sense el meu permís.

El Carles sabia el que es feia, va acaronar el sexe per sobre l’slip, després el va abaixar i quan el va tenir davant es va posar de genolls i va començar a menjar amb molta habilitat.. Era sublim veure l’habilitat que tenia i així ho denotava la cara de l’Aleix.

Quan el Carles portava una estona menjant-se el sexe de l’Aleix li va començar a canviar la cara. Sabia que li faltava poc.

-         Aleix, si t’has de córrer, no oblidis demanar permís com toca.

Als pocs segons la seva veu sonava a súplica
-         Permís per escorre’m, Senyora

-         Carles, li permets que es corri a la teva boca?

-         Sí, Senyora ( quasi no intel·ligible perquè no havia deixar el sexe de l’Aleix)

-         Està bé. Corre’t Aleix, regala-li la teva llet al Carles.

L’Aleix es va deixar anar, va gemegar de plaer i vaig notar com el Carles sense esforç s’empassava tota la llet de l’Aleix,

-         Aleix, crec que el Carles s’ha guanyat que li tornis, no?

L’Aleix es va tirar literalment sobre els pantalons del Carles, amb tanta brusquedat, que es va guanyar un cop al cul amb una cullera de fusta que havia trobat a la barra.

-         Amb calma. Lentament.

Va descordar els pantalons, el paquet del Carles era espectacular, no vaig poder evitar obrir més els ulls i mossegar-me els llavis, sort que ells estaven en la seva història.
L’escena passava davant meu i malgrat el joc iniciat jo no controlava res, només mirava. Però em sentia la reina del mon.

L'Aleix no dominava tant el tema, però hi posava ganes i els moviments de pèlvis del Carles el guiaven. M'hi vaig acostar i vaig guiar el cap de l'Aleix perquè fes canvis de ritme. Ell tenia la boca oberta, salibava i llepava sense parar.

Al sap d'una estona el vaig fer parar, li vaig oferir un glop de gintònic. Per ara t’estàs portant bé gosset, però em començat amb un premi, i ara has de demostrar-me la teva fidelitat.

-         Posa’t de genoll sobre el sofà.
-         Ja saps que els culs vermells m’agraden i a més a més vull veure com el Carles t’encula, així que millor que el vascularitzem una mica.

Amb la fusta li vaig donar alguns cops suaus, i els dos últims una mica més fort.

-         Carles vull que llepis tot aquest cul vermell i a poc a poc t’acostis al que serà el refugi del teu espectacular sexe.

Es va posar a llepar el cul de l’Aleix, cosa que va provocar de nou una erecció gairebé immediata.

L’erecció del Carles també va augmentar.

I la meva humitat ja es notava malgrat el texà, però la meva calor ja la faria apagar quan fos el moment.

El Carles sabia el que feia. Va llepar el cul i quan va arribar a l’anus, el va lubricar intensament amb la llengua. Els hi vaig acostar un preservatiu del meu bolso. El Carles no va esperar cap ordre més. Se’l va posar i molt lentament va acostar el seu sexe al cul de l’Aleix.

-         Encula’l Carles, lentament, però sense pausa.

Els gemecs dels dos van anar creixent, fins que el Carles va demanar permís.

-         Em deixes córrer Senyora.
-         Sí, córre´t al seu cul, vull que el mullis bé.

Va sortir just al moment de tirar la llet i li va deixar el cul tot blanc i moll. Va ser una vista fantàstica.

Em vaig acostar a l’Aleix, li vaig escampar la llet per tot el cul
Els vaig donar uns segons per recuperar-se mentre jo em treia sense pensar-m’ho el texà i el tanga. Em vaig asseure al sofà i vaig donar una ultima ordre.

Poseu-vos de genolls i feu que em corri, no m’importa com.

L’Aleix es va posar a menjar-me amb devoció, com si li anés la vida. El Carles no sé com va colar un dit per sota el cos de l’Aleix i entre tots dos i recordant tot el viscut no vaig trigar a córre’m, però l’Aleix em va seguir llepant i em va deixar neta del tot.


Ens vam vestir tots, li vaig pagar el gintònic al Carles i vam marxar cap a casa amb un somriure i agraïnt al Carles la seva servitud abans, durant i després.

1 comentari:

  1. Estrena com a Domina.. i amb molt bon resultat, pel que llegeixo..

    ResponElimina