dimecres, 8 de desembre del 2010

Miting polític (25/11/2005)

Normalment no assiteixo a meetings, perquè em semblen tots uns mentiders, però la meva parella sí està afiliat i fa pocs dies vem aparcar els nens i vem assistir a un meeting no penso dir de qui, jo m'avorria d'allò més i crec que no era la única. La meva parella estava molt despistat parlant amb altres afiliats a pocs metres de mi, jo vaig començar a fixar-me en la gent, o millor dit en els homes que tenia aprop, ja estava a punt de concloure que no hi havia ningú aprofitable quan vaig notar una mirada intensa que provenia d'un home d'uns 45 anys, moré, ni alt i baix que tenia situat en sentit contrari a la meva parella... quan les nostres mirades es van creuar vaig deixar de sentir el que es deia des de l'escenari, se'm va eriçar la pell, i vaig notar aquelles pessigolles a la panxa tant divertides que feia temps que no sentia. De forma inconscient i perquè em notava la boca seca em vaig llepar els llavis, ell va somriure i em va picar l'ullet. Jo no m'ho podia creure. Lentament es va acostar i es va posar al meu costat. Em va xiuxiejar a la orella que el debat era un pal, i el seu alè em va fer estremer. Vaig apretar els llabis i sense adonar-me'n vaig tancar uns instants els ulls, moment que ell va aprofitar per mossegar-me suaument l'orella. La seva mà es va posar sobre el meu cul o potser només m'ho va semblar, però jo ja anava humida. En aquell instant vaig veure que la meva parella s'acostava i al girar-me també havia desaparegut el desconegut. La meva parella no va saber el perquè però quan vem arribar a casa el vaig repassar com feia temps que no ho feia. Qui diu que la campanya electoral és avorrida?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada