divendres, 10 de desembre de 2010

La realitat supera la ficció II

La veritat és que fa 2 setmanes desprès de molt temps sense veure’ns vem quedar per dinar i sense saber dir qui va començar ens vem posar a parlar de sexe, una de les coses que tenim en comú és que tenim més imaginació que les nostres parelles. Tu m’has desitjat sempre i jo a tu també però les circumstàncies no ens han unit mai. Però avui ens acomiadem amb un petó humit als llavis i jo arribo a casa molt calenta. El dia següent et truco i descobreixo que els dos ens vem masturbar pensar en l’altre, la temperatura creix i tots dos estem decidits a saber quin gust té la pell de l’altre. Volem apagar el foc que ha començat. Ens truquem, ens intercanviem mails, jo vaig taquicardica i calenta pel mon, cada vegada que penso en tu em poso com una moto, estem a punt de complir un somni.
Em masturbo sovint pensant en tu, la meva parella nota la meva calentura perquè ha sigut la setmana amb més sexe de l’últim any, però en necessito més, molt més. Torno a escriure relats, els comparteixo amb tu, programo el que em posaré, et vull posar malalt només veure’m. Un texà estret, botes altes i un jersei amb un escot més que suggerent, sostenidor negre i tanga negre breu. A última hora només podiem quedat per dinar: 2 copes de vi, mirades discretes a l’escot, em vaig menjar el teu dit de la forma tan sensual com vaig poder, una petita mossegada als llavis, i a l’orella i la nostra temperatura pels nuvols. Hem deixes a casa perquè no tenim més remei i necessito apagar-me, m’estiro al llit i el meu dit busca desesperadament el meu sexe, el tanga està molt moll i em masturbo pensant en tots els detalls del dinar, i pensant el que podria haver passat o potser el que passarà.
Sincerament han sigut les 2 setmanes més calentes dels últims anys i no les oblidaré mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada